El periodista i escriptor posa d’exemple Israel com un estat que va ser-ho després que semblés impossible
Fi analista i amb facilitat de paraula, Vicenç Villatoro ha indicat aquest vespre que per primera vegada en els últims 100 anys el centre polític i popular de Catalunya és la independència. “S’ha produït un desplaçament. Des de Joan Maragall, que podem situar al 1898, que es perseguia l’entesa, i ara per primer cop la centralitat sociològica és el sobiranisme. La voluntat d’encaix amb Espanya entre els catalans ha perdut l’hegemonia”, ha assegurat el periodista, escriptor i actual director de l’Institut Ramon Llull, durant un debat amb el seu col·lega d’El País Xavier Vidal-Folch dins el cicle ‘Controvèrsies’ de l’Ateneu Barcelonès.
Villatoro ha situat les causes d’aquest canvi en una “acumulació de decepcions” durant anys, amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut com a màxima expressió, més que no en la crisi econòmica i l’expectativa que una Catalunya sobirana se’n sortiria millor. “Primer pensàvem que amb la democràcia Espanya canviaria i es convertiria en un autèntic estat plurinacional, després amb la transició, més endavant amb Zapatero… I res. S’ha anat diluint tot”, ha afirmat. I s’ha declarat “pessimista” que això algun dia pugui virar: “Del que a Madrid parlen de deliri, aquí és majoritari”, ni que arribi una oferta “realment atractiva”. En aquest sentit, ha augurat problemes d’argumentació als defensors del no a l’estat propi.
En contrast amb aquest desencontre, Villatoro ha explicat que veu la societat catalana “il·lusionada i esperançada” amb l’horitzó de l’estat propi i que d’alguna manera això “esmorteeix” una mica la crisi. En aquest punt, Vidal-Folch ha alertat del perill de crear “frustració” a la ciutadania si se la il·lusiona massa i ha dit que té la impressió que Catalunya “està a la puvertat”, com a sinòmin d’il·lusa. “S’han de buscar sortides factibles, no utopies”, ha etzibat, i ha citat el pacte fiscal i una nova política lingüística i cultural. En un intercanvi àgil i respectuós, Villatoro ha reaccionat ràpid i ha admès la possibilitat de crear frustració però, ha clamat, “hi ha il·lusions que es compleixen”. I ha posat d’exemple l’estat d’Israel: “El que semblava impossible, a vegades un canvi de conjuntura ho fa possible”.
“El TC ha deixat d’existir”
Tot i que en aquest debat Villatoro representava el sí a la independència i Vidal-Folch el no i la creença en una Espanya federal, això no ha impedit que fessin un diagnòstic semblant ens alguns aspectes, especialment pel que fa al Tribunal Constitucional i la no recusació del seu nou president. Curiosament, Vidal-Folch és qui ha estat més dur: “El TC ha deixat d’existir. D’un magistrat que oculta un tema essencial [havia estat militant del PP] jo no me’n fio”.
Tots dos també han coincidit a lamentar el soroll que generen els tremendistes, com alguns militars retirats o altres nostàlgics, per bé que Villatoro ha recordat que avui mateix un premi Príncep d’Astúries ha suggerit utilitzar les armes contra Catalunya si arriba el cas. “Potser aquella frase que cal bombardejar Barcelona cada 50 anys és una mica més que una metàfora”, ha expressat. Per sort, el món ha canviat i, com ha dit Villatoro, el “lideratge intel·lectual” del camí cap a la independència el porten els joves i aquests “han estat educats en democràcia, sota la premissa que votant tot és possible”
Autor: Pep Lloveras
Article extret de:
El Singular Digital