Llegia fa unes setmanes en no sé quin article -em sembla que era un que parlava d’educació- una contraposició entre l’ideal progressista de la igualtat i el principi conservador de la llibertat. Vaja, l’autor venia a dir que la igualtat és d’esquerres i la llibertat de dretes. Potser sí. Suposo que hi hauria gent d’esquerres que difícilment es deixaria robar el concepte de llibertat i gent de dretes encantada que se li atorgués graciosament el monopoli del terme. El que era inquietant és que, en el context de l’article, escrit des d’aquella superioritat moral segons la qual tot allò que és d’esquerres és desitjable i tot allò que és de dretes ha de ser combatut i abandonat, se’ns proposava sacrificar la idea reaccionària de llibertat en l’altar superior de la igualtat. No és la primera vegada. Lenin ja ho deia, en un cert sentit. Però em va sobtar que algú gosés repetir-ho ara. I que no fos una raresa, sinó una cosa que està en l’aire dels temps.