Els fets que, als anys 70, als Estats Units, van desembocar en l’escàndol Watergate van començar amb la formació des del Govern nord-americà, sota la presidència de Nixon, d’un grup secret anomenat els llauners (plumbers) que tenien com a objectiu “tapar les goteres”. Això volia dir acumular tot de casos d’espionatge a personalitats polítiques i activistes socials, recerca o fabricació o divulgació de proves inculpatòries contra els rivals polítics i campanyes de desprestigi públic i de setge contra ells. L’acció d’aquest grup havia començat al voltant de temes més o menys relacionats amb la seguretat nacional, però va acabar actuant contra qualsevol rival polític del president a qui calgués desactivar. Aquest grup actuava al marge de la legalitat i dels canals oficials, però feia servir en alguns casos recursos i vies institucionals per aconseguir els seus objectius. El cas es va començar a destapar amb la descoberta d’una acció d’espionatge contra el Partit Demòcrata. A partir d’aquí, a través sobretot de cintes enregistrades, es va tenir constància de l’actuació d’aquest grup i l’escàndol va provocar la dimissió del president dels Estats Units, Richard Nixon.