Vaig llegir amb molt interès el reportatge de Miquel Payeras “El geni salvatge” publicat fa unes setmanes a EL TEMPS sobre el cas de Paul Gauguin. Resumeixo: s’acaba d’estrenar la pel·lícula Gauguin, voyage à Tahiti, sobre la vida del pintor, més aviat a favor seu. Arran de la pel·lícula s’han alçat algunes veus queixant-se que s’hi oculta o blanqueja la pedofília de Gauguin: les amants de Tahití amb què va tenir fills i va abandonar després, de vegades tenien no més de tretze o catorze anys. Altres veus han respost que no podem jutjar això amb ulls contemporanis, perquè la moral de l’època i sobretot del lloc era una altra, no tan dura amb aquestes accions. Però terceres veus han matisat que el que feia Gauguin a Tahití, ja en aquell temps hauria estat penat amb presó a França. Per tant, havia de ser conscient de la seva mala consideració moral.