En la segona meitat el segle XIX, la dreta nacionalista espanyola va posar en circulació un concepte polític estrany i pintoresc, d’una enorme potencialitat política, i que es podia fer servir fins i tot amb efectes retroactius: el concepte de l’antiespanya, que han estudiat historiadors com José Alvarez Junco d’una manera prou extensa. El terme ha estat present en tota la història espanyola contemporània, i es va fer servir particularment durant la guerra civil i el franquisme, per referir-se a tot el conglomerat ideològic de l’Espanya republicana, des de les esquerres obreres al catalanisme o el basquisme. Molt sovint ha estat associat també a una concepció religiosa: tot allò que es considerava contrari al catolicisme i fins i tot al clericalisme passava a formar part d’aquesta antiespanya perfectament definida i a la qual calia combatre.