Nens a les manis

En una democràcia, anar a una manifestació és com firmar un manifest. És una manera de fer saber a la societat i a l’opinió pública el compromís personal amb un posicionament, una forma d’expressar l’adhesió a un determinat lema o causa. Per tant, és una forma d’expressar una opinió i, a través d’això, exercir una pressió legítima a través d’aquesta expressió. Votem cada quatre anys per triar representants. Però hem de poder dir a aquests representants allò que pensem entre votació i votació.

El dret democràtic a la manifestació és precisament una fórmula de dir, com posar una firma sota un manifest o sota una iniciativa legislativa popular. No es tracta de generar un problema d’ordre públic, no es tracta de complicar la vida a la resta de la gent, no es tracta de fer malbé res, sinó d’expressar una opinió d’una forma visible, amb la certesa que demostrar que moltes persones comperteixen aquesta opinió té un efecte polític.
Potser perquè la meva concepció d’una manifestació en democràcia és aquesta, hi ha pràctiques que em sembla que la desvirtuen.

Algunes em semblen obertament reprobables, com convertir les manis en el terreny de joc per a la pràctica de la destrucció, la violència o la coacció. D’altres em semblen simplement inadequades. En aquestes, és obvi que no s’ha de prohibir res, que cadascú pot fer el que li doni la gana, però no m’agraden. Per exemple, no m’agrada muntar manifestacions amb nens. Si manifestar-se és expressar una opinió, s’ha de manifestar qui tingui una opinió formada. Hi ha manifestacions amb nens on de fet es fa servir els nens per dramatitzar i crear emocions, com si fossin els extres d’una pel·lícula.

Posar pancartes o banderes en mans de nens em sembla una utilització no desitjable dels nens. Jo crec que a les manifestacions s’hi va per expressar una opinió individual. No m’agrada quan es parla en nom de col·lectius o de genèrics: els ciutadans estem tips de… No. Els ciutadans, no. Els qui som aquí. Jo. Tu. Aquell. No m’agrada quan es fan servir nens i encara menys quan se’ls entaforen consignes o lemes. Una mala forma pot contaminar un bon fons. Una bona causa mal defensada esdevé una causa una mica menys bona.

Article extret de:
Nació Digital