Una diputada de Catalunya Sí que es Pot va votar a favor dels pressupostos catalans, que apuntaven a la realització d’un referèndum unilateral, i va trencar així la disciplina de vot del seu partit, que l’obligava a abstenir-se. La diputada va confirmar que no s’havia equivocat en prémer un botó, sinó que havia votat amb consciència plena a partir del seu criteri personal, que no coincidia amb el del seu partit. L’endemà li van caure al damunt totes les recriminacions dels seus, que l’acusaven de no treballar, de no anar a les reunions, de no participar prou. És a dir, de no ser una bona diputada, en termes considerablement agres.