Si veiem l’evolució del coronavirus en tot el món, se’ns farà evident que les respostes de les institucions públiques no han estat igualment efectives a tot arreu. Hi ha llocs com Nova Zelanda on la resposta ha estat d’una enorme eficàcia. Altres, com Espanya, on les xifres ens indiquen que els resultats han estat pitjors. Per què hi ha llocs on les institucions públiques han tingut una resposta millor i altres on l’han tingut francament dolenta? Suposo que en els pròxims mesos tindrem l’ocasió de discutir-ho. Si se’ns deixa. Perquè a llocs com a Espanya una part d’aquesta discussió ha estat ja d’entrada condemnada. Si exposes en veu alta la hipòtesi, gens inversemblant, que Espanya ha respost tan malament a aquesta crisi per ineficiències conjunturals del seu govern, però també per ineficiències estructurals del seu model d’estat, i sobretot si ho fas des de Catalunya, et llancen immediatament un anatema que avorta tota discussió: estàs dient que Espanya ens mata? La utilització demagògica d’aquesta caricatura posa punt i final a qualsevol discussió i serveix per beneir, intocables, les deficiències en el Govern i en l’estructura de l’estat que potser són responsables d’aquests mals resultats.