Els anys 70, amb el tardofranquisme encara manant, i atesa la impossibilitat encara de fer política en un marc democràtic i institucional, la consigna en el món del catalanisme —en tot l’àmbit dels Països Catalans, amb el nom que s’hi volgués donar— va ser fer país. Es tractava de densificar el teixit social, associatiu, esportiu, cívic, veïnal, també econòmic, al marge de les estructures de l’Estat per tal de tenir el pes específic suficient quan arribés l’hora inevitable de poder fer política.