Llegeixo una filòsofa francesa que reclama l’aparició d’una força populista a França que contrapesi el populisme de dreta del Front Nacional. I altres filòsofs, normalment procedents de l’Amèrica Llatina, tot i que passats per l’Europa occidental, que reivindiquen les bondats del populisme. No ho entenc, francament. Excepte que tinguin del populisme una definició radicalment diferent de la que a mi m’ha semblat entendre de tota la vida. Potser en la seva definició el populisme és simplement un argumentari fàcil i assequible, de pinzellada gruixuda, perquè l’entengui tothom, en la frontera mateixa amb la demagògia. O potser en la seva concepció el populisme és l’afalac sistemàtic al poble, com aquell qui fa surf damunt d’una onada porti allà on porti.