Wempre havia sentit a dir que a l’Ateneu de Madrid van posar a votació dels socis, l’any 1936, l’existència de Déu: per un vot més en contra que a favor, van proclamar solemnement que Déu no existia. El cas s’explica sovint com un exemple de mètode errat per arribar a conclusions. Hi ha coses que es poden establir votant. Hi ha coses que no. La llei de la gravetat no es posa a votació, no depèn de les majories i les minories. Les qüestions de ciència, però també les de fe, no depenen de quants vots tenen a favor i quants en contra. L’exemple de la votació sobre l’existència de Déu és tan clar que va molt be per explicar-ho, però tan absurd que de vegades tens la sensació que és un cas apòcrif i que realment a ningú no se li podia ocórrer un disbarat així.