Vaig seguir en algunes tertúlies de les televisions espanyoles els comentaris del dia de la detenció d’Alfonso Rus, dins d’una batuda contra la corrupció de càrrecs del Partit Popular a la generalitat, la Diputació de València i alguns ajuntaments. En una primera fase, com és habitual, es va produir la clàssica utilització dels casos en clau partidista: els dels adversaris sempre són escandalosos i malèfics i els dels propis comprensibles i venials. Però al final, d’una manera gairebé transversal, va aparèixer un comentari de la mena “A València, ja se sap…” que van compartir tertulians d’ideologies diferents. L’eix de la confrontació entre dreta i esquerra, en el tema de la corrupció, va ser substituït per una mena d’eix territorial, com si hi hagués uns territoris -València, per descomptat; però també Catalunya i les Balears- que per alguna raó tinguessin una mena de propensió cultural, o qui sap si fins i tot genètica, a la corrupció.