Xarxa o piràmide, dues estructures que l’escriptor ha contraposat per parlar dels models català i espanyol durant el discurs institucional de l’Onze de setembre al Saló de plens de l’Ajuntament de Reus

Aquest 2012, l’acte institucional de la Diada de Catalunya a Reus no s’ha celebrat l’11 de setembre, sinó la vigília, el dia 10. El discurs de la personalitat convidada, que aquest any ha recaigut en el director de l’Institut Ramon Llull Vicenç Villatoro, es va modificar de data unes setmanes abans del dia assenyalat. Malgrat que no ha trascendit cap detall més enllà d’un problema d’agenda, tot apunta que tant el batlle de Reus, Carles Pellicer, com el mateix Villatoro no es volien perdre la manifestació unitària que tindrà lloc aquest dimarts a Barcelona, una jornada que es preveu històrica i que presumiblement marcarà el pols de la política catalana en el futur.

Així doncs, aquest vespre de la vigília de la Diada, el Saló de Plens ha acollit el parlament de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull i natural de Terrassa. Autor d’una novel•la històrica ambientada durant el 10 de setembre de 1714, ‘La dona a la finestra’, Villatoro ha iniciat el seu discurs qüestionant-se sobre els motius profunds que hi va haver al darrere del conflicte entre el sector borbònic i l’austriacista durant la Guerra de Successió. Ha recordat que es tractava d’una guerra de repercussió europea, al mateix temps que ha volgut deixar clar que no s’hi pot projectar la dinàmica actual d’un conflicte entre Catalunya i Espanya: “no era una guerra de territoris, sinó de dues maneres de veure el món”.

Per Villatoro, la dinastia dels Àustries representava una manera d’organitzar l’espai europeu respectant les singularitats regionals, talment com una sèrie de nòduls amb les respectives capitals i potències diferenciades. “Una espècie de trenca-closques on cada lloc podia conservar les lleis i les pròpies estructures”. En canvi, els Borbons simbolitzaven la pulsió uniformitzadora, on tot el pes requeia en el poder i no pas en la societat. Com a metàfora visual per fer entendre aquesta diferència, Villatoro ha utilitzat els conceptes de ‘xarxa’ i ‘piràmide’. El primer dels quals l’ha fet servir per descriure la Barcelona prèvia al setge del 1714: “un món organitzat des de la societat”. És el model que, a parer de l’escriptor, va guiar l’evolució de les societats participatives -i profundament democràtiques- com la britànica, l’holandesa i, fins i tot, l’americana. L’altre model, el borbònic, el va simbolitzar l’estat absolutista i centralista francès, on la pàtria és encara avui dia equiparada a una mare per a tots els ciutadans.

El nucli de la teoria desenvolupada per Villatoro al llarg del discurs és que de l’esperit dels austriacistes del 1714 surt un fil invisible que travessa la Història i que l’uneix amb el catalanisme d’avui dia. Per a l’escriptor terrassenc, el moviment cultural de la Renaixença, la potent industrialització de Catalunya envers la resta de la península, la cultura de l’esforç juntament amb la importància adjudicada al diner i, finalment, les discrepàncies polítiques del segle XX han fecundat al llarg dels darrers temps i amb energia renovada aquell vell austriacisme. Concretament, tot allò que simbolitzava aquesta tendència com a model de país i que el catalanisme ha sabut capitalitzar de nou. Un catalanisme que, com ha volgut remarcar, “s’ha convertit en un factor de cohesió social”.

D’aquesta manera, i a l’espera de com es desenvolupa la manifestació de l’Onze de setembre d’enguany, Vicenç Villatoro ha establert un pont entre el passat i el present posant de relleu la singularitat del tarannà català i el seu estira-i-arronsa amb el model espanyol pel que fa a la pràctica del poder i l’organització territorial. Un vincle que ha volgut exemplificar amb una anècdota relacionada amb el mercat del Born de Barcelona i les restes arqueològiques descobertes fa uns anys, les quals veuran la llum properament. Villatoro ha explicat a la concurrència que aquestes restes són part del barri de la Ribera que els seus habitants van haver d’abandonar arran del setge del 1714: “quasi tres-cents anys després, la vella ciutat soterrada reapareix de nou”.

Pellicer: “Ens ha fet història, però també memòria”

El discurs institucional de Vicenç Villatoro, que s’ha allargat més d’una hora, ha estat molt aplaudit pels presents al Saló de Plens i especialment per l’alcalde Carles Pellicer, que no ha estalviat elogis cap al conferenciant. “Ens ha fet història, però també memòria”, ha comentat. Un cop acabats tots els agraïments, l’acte s’ha conclòs amb el cant d’El Segadors acompanayts de la coral de l’escola Alberich i Casas.

El vídeo del discurs:

Notícia extreta de:
Reus Directe
Canal Reus TV