“Comptar-nos. Aquest hauria de ser el programa de totes les forces responsables en les pròximes eleccions catalanes [...]. Un programa senzill i clar: crear les condicions per preguntar als ciutadans què volen ser”.

L’escriptor Vicenç Villatoro ha defensat a un article que afirmar que la majoria dels catalans “com que no van anar a la manifestació, estan contra” la independència implica acceptar que “es tracta és de comptar-nos”.

“Estàs reconeixent que el que és decisori és quants som uns i altres, qui té la majoria. Si dius els meus són més que els vostres estàs reconeixent que la forma de resolució d’aquest conflicte és la fórmula democràtica: ser més, tenir la majoria a favor. I en això hi estic totalment d’acord” ha anunciat.

A l’article Comptem-nos!, Villatoro ha dit que si la senyora Camacho “pensa que la majoria no vol la independència i jo penso que la majoria sí que la vol” tan sols cal usar un mètode “eficacíssim i acreditat”: “ho preguntem i comptem les respostes”.

“La qüestió només es pot resoldre d’aquesta manera ─ha sentenciat─, en democràcia: preguntant, comptant i acceptant el veredicte de la majoria, sigui quin sigui. És la manera civilitzada de fer les coses. És una manera tan civilitzada que costa argumentar-hi en contra”. L’autor de l’article finalment ha afirmat que comptar-nos hauria de ser “el programa de totes les forces” en les pròximes eleccions catalanes, siguin quan siguin, un programa que hauria de ser “senzill i clar: crear les condicions per preguntar als ciutadans què volen ser, amb llibertat, amb garanties per defensar tant el sí com el no, i amb respecte democràtic pel resultat”.

Villatoro ha instat a organitzar el referèndum: “Aquest hauria de ser el programa comú de tot el catalanisme, en les seves diverses candidatures o, si pogués ser, millor en una de sola. Un compromís programàtic de convocar un referèndum i un full de ruta compartit per fer-lo democràticament impecable. [...] Eleccions, amb un referèndum al programa. I referèndum a mitjà termini, no gaire llarg, amb totes les condicions i totes les garanties per a tothom”. “Il·legal? Potser sí. Però en cap cas il·legítim. Votat en el programa comú de les pròximes eleccions, democràticament legitimat del tot” ha conclòs.

Article extret de:
Tribuna.cat