El govern central abaixa els sous a pràcticament tots els alcaldes. És una mesura que no respon només a una lògica econòmica, sinó que es fa amb un objectiu polític i simbòlic. És una mesura exemplaritzant que intenta transmetre algun valor. Se suposa que el de l’austeritat, però de rebot se’n transparenten d’altres que no em semblen positius.
Se’ns intenta dir que les persones que treballen en l’administració pública han de cobrar poc? Les persones que treballen a l’administració pública, com els qui ho fan al sector privat, han de cobrar el que és just i raonable segons la seva feina, preparació, dedicació i responsabilitat. Imaginar que els càrrecs públics han de cobrar molt per sota del que seria lògic segons aquests paràmetres alimentaria dues idees absurdes i perverses. Una, que només es poden dedicar a la política els qui ja tenen la vida assegurada. Dues, que el que no cobren per aquí ja ho cobraran per allà. En un cert sentit, dir que els càrrecs públics han de cobrar poc o per sota del que tocaria és interioritzar la corrupció, considerar-la el complement natural.
Una de les principals mesures contra la corrupció és que els càrrecs públic tinguin un sou just. Ni per sobre ni per sota. En general, en les relacions entre la política i els diners el que convé és que tot el que passa passi a la llum pública, per sobre la taula. Si sintentem crear un món virtual seràfic i il·lògic, si el que és visible no és coherent, s’incrementa el risc que passin coses invisibles per sota la taula. La hipocresia alimenta la corrupció. La corrupció s’alimenta del que passa per sota la taula, descontrolat i invisible. La llum ajuda a evitar-la.
La idea que els càrrecs públics o els funcionaris han d’estar mal pagats per definició és demagògica, antipolítica i més aviat falangista. Un altre mal missatge d’aquesta alcaldada del govern central és la idea igualitarista de tractar-ho tot igual, de donar un tracte homogeneïtzador a realitats diferents: tot anivellat i reglamentat. Sense tenir present les diferències de dedicació, aptituds, responsabilitats i circumstàncies. Tots igual i tots cap avall. És un mal missatge. Es refereixi als alcaldes o es refereixi a qui es refereixi.
Article extret de:
La Torre del Palau