Blog
Paulina Pi de la Serra – Article de Vicenç Villatoro a La Torre del Palau
La recent publicació dels esplèndids ‘Dietaris’ de Joan Estelrich per part de Quaderns Crema ha fet que alguns mitjans s’interessessin de manera destacada per la figura d’una de les més importants personalitats de la vida cultural terrassenca del segle XX, Paulina Pi de la Serra. En aquests dietaris, com en la mateixa vida d’Estelrich, ella hi té un paper molt rellevant. I això ha fet que alguns paressin esment en aquesta figura tan ben glosada per Marta Pessarrodona i tan influent en la cultura de la nostra ciutat.
De vegades, en el món de la cultura, qui no deixa una obra de creació, qui ha tingut un paper per damunt de tot de guia i de referència, qui ha tingut una influència enorme però no s’ha traduït del tot en una obra pròpia, corre el risc de ser oblidat quan els qui van ser objecte d’aquesta influència desapareixen.
La Paulina va deixar intervencions radiofòniques, una gran evocació de la vida cultural terrassenca de començament de segle i unes quantes narracions. Poca cosa més, de tangible. Per això, els qui la vam conèixer, admirar i vam viure els efectes directes del seu mestratge, el seu paper en la continuïtat del fil cultural de la ciutat, la seva transcendència en la salvació dels mots (Espriu la va glosar i li va dedicar poemes) tenim l’obligació de mantenir-ne viva la Hi ha una plaça de Paulina Pi de la Serra a Terrassa. Està bé. Ella va ser una de les persones, i vaig tenir el privilegi d’acompanyar-la en aquesta tasca, que van participar en una reflexió sobre els noms dels carrers de la ciutat en la Transició, buscant recuperar els tradicionals i populars per damunt dels sotmesos a les batzegades de la política.
Podríem fer alguna cosa més? Suposo que sí. Una plaça està molt bé, però informa poc de la seva activitat cultural. Seria millor que portés el seu nom i el perpetués un equipament cultural de la ciutat. I, tenint present la seva feina i trajectòria, el més adient seria una biblioteca (n’hi ha una de magnífica ben a prop de casa seva!). Seria injust que oblidéssim la Paulina i un error: no ens en sobren, de referències culturals de qualitat. No ens ho podem permetre.
Article extret de:
La Torre del Palau