El posicionament dels Labòries em sembla el senyal inequívoc que el mapa polític de Terrassa que van dibuixar els atzars, les voluntats, les prioritats i les eleccions de llavors ha arribat al seu punt i final. En els atles escolars sol haver-hi, en pàgines successives, un mapa físic i…
Vicenç Villatoro. Un home que se’n va. Barcelona: Editorial Proa, setembre de 2014, 667 pàg. “L’ideal de la veritat, reflectida en un informe sense cap mena de pretensions, esdevé el fonament irrevocable de tot esforç literari” W. G. Sebald La meva veïna del replà era granadina. Una àvia d’ulls blau…
Les eleccions municipals són imprevisibles, també a Terrassa. Ho són perquè poden aparèixer amb força diversos actors nous, formacions que no estan representades en el Consistori i fins i tot no hi han estat representades mai. A hores d’ara, em costaria fer apostes sobre qui serà el pròxim alcalde de…
Parlar de l’emigració és parlar de la guerra A Un home que se’n va, Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) es proposa donar resposta a una pregunta que té relació amb el seu passat familiar però que també està estretament vinculada a la història recent i la realitat actual de Catalunya. La…
Segurament convindríem que la feina de l’analista o crític literari consisteix —o, més aviat, consistiria: hi ha de tot, en la vinya del senyor, des del glossador a l’encicolpedista, passant pel hagiògraf i pel esgarria-agruments— en garbellar el gra de la palla; en oferir una certa funció de guia per…
Vicenç Villatoro s’ha capbussat en la vida del seu avi per mirar d’entendre què el va impulsar a emigrar als 60 anys de Castro a Terrassa. El resultat és ‘Un home que se’n va’ (Proa). N’oferim un avançament del tercer capítol, centrat en la guerra. [...] Vicente Villatoro Porcel no…
Dijous, 28 d’agost. Imagini l’amable lector que Plataforma per Catalunya s’adhereix a la manifestació sobiranista de l’Onze de Setembre (difícil d’imaginar). Imagini els editorials que hauria de llegir que sospitarien del profund caràcter ultradretà del nacionalisme català, les demandes irades d’explicacions als partits catalanistes pel fet d’anar a una manifestació amb…
Dijous, 17 de juliol. Demà és divuit de juliol. Res a celebrar. És l’aniversari d’un cop d’estat militar criminal contra la legalitat democràtica. L’aniversari també del començament d’una guerra civil horrorosa, sagnant, d’una crueltat esborronadora, que desemboca en una sòrdida postguerra. Fins i tot, l’aniversari del començament d’una revolució que, amb…
No hi ha res de més imprevisible que el resultat de les primeres eleccions catalanes de després del procés. Perquè, acabi com acabi el procés (o aquest episodi actual del procés), sigui amb la independència, sigui amb una consulta perduda o sigui amb una frustració invencible d’aquesta consulta per part…
Totes les confessions religioses han de tenir dret als seus espais de culte. La dispersió del món musulmà organitzat fa que en el seu cas això sigui una mica més difícil. També ho complica la sospita, fonamentada, que les mesquites són de vegades, segons qui les gestioni religiosament i ideològicament,…